Mètode utilitzat per a millorar les característiques de transmissió d’un cable, consistent a introduir unes bobines d’elevada inductància (anomenades bobines de Pupin o de càrrega), a intervals regulars, a cadascun dels parells del cable, amb la qual cosa augmenta la impedància característica dels circuits i, com a conseqüència, disminueix l’atenuació i la distorsió de freqüència.