quintet

m
Literatura

Combinació mètrica de cinc versos, curts o llargs, isomètrics o plurimètrics, a base de dues rimes.

Les disposicions rimades considerades més correctes són: a b a b a, a b b a b, a b a a b, a a b b a; d’altres presenten les formes: a b b b a, a b b a a, a b a b b; i encara, a a b b a, a a b a b. L’origen del quintet no és clar, i en tot cas pot dependre de l’esquema rimat: addició d’un cinquè vers a una estructura de quarteta preexistent, supressió d’un vers d’una sexteta, o fragmentació d’una estrofa de nou o de deu versos per raó d’un tall sintàctic o de sentit. Un tipus de quintet famós fou la lira garcilasiana, feta sobre el model de B&Tasso: a b a b b, essent decasíl·labs italians el segon vers i el cinquè, i hexasíl·labs els altres.