Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus: les normals i les peculiars. Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones. En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis. Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 103 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 104 1 erg/s. En tots els casos, però, aquests valors són una fracció molt petita de tota l’energia radiada en forma de llum visible. Les radiogalàxies peculiars són gairebé sempre galàxies que visualment presenten alguna característica poc comuna; així, per exemple, algunes són galàxies dobles, d’altres semblen expel·lir un raig de gasos, etc. D’altra banda, llur radiostructura és també complexa; generalment l’emissió té lloc en dos nuclis situats a cada costat de la galàxia visible òpticament. En alguns casos existeix una potent font central voltada per una regió circular bastant extensa on es produeixen radioemissions de menor intensitat; en el cas de certes galàxies el·líptiques hom observa fins quatre centres emissors. Respecte a l’origen de les radioemissions, hom suposa que en les radiogalàxies normals es produeixen per efecte sincrotró (radiació de sincrotró) quan els electrons alliberats per col·lisió entre raigs còsmics i matèria interestel·lar es mouen en espiral a través de les línies de força del camp magnètic intragalàctic. Al contrari, hom no coneix l’origen de les potents radioemissions de les radiogalàxies peculiars, perquè es difícil de trobar un procés que doni lloc a l’alliberament d’energia que hom observa en aquests casos. Una hipòtesi possible és que les emissions siguin produïdes durant una reacció en cadena d’explosions de supernova, i una altra és que s’originin a causa de la fissió de la matèria a tot el nucli de la galàxia.
f
Astronomia