Al segle XII Guillem de Champeaux defensà, enfront de Roscelin i d’Abelard, un realisme extremat, segons el qual a l’universal conceptual correspon en els individus existents i concrets una realitat ‘Comuna’ (l’essència o quiditat) i “actualment” distinta dels aspectes concrets, individuals del real. Tomàs d’Aquino, tanmateix, establí un realisme moderat, en virtut del qual hom afirma com a reals les essències, les quals, però, només són “virtualment” distingibles dels individus en què són realitzades i dels quals l’intel·lecte les abstreu, actualitzant-les i coneixent-les separadament. Al començament del segle XIV el realisme metafísic tornà a radicalitzar-se en el formalisme de Joan Duns Escot, blanc principal de la crítica nominalista de Guillem d’Occam.
m
Filosofia