En els monestirs orientals perdurà un esquema típic: ambient rectangular molt allargat, usualment cobert amb volta de canó i en forma d’absis en un dels costats petits, que era el lloc per al superior. Hi havia una única taula, que solia ésser de pedra, estreta i llarga, i tant les voltes com les parets eren decorades amb pintures. El monaquisme occidental, més interessat en ambients arquitectònics col·lectius (sala capitular, biblioteca, etc.), portà ja des de l’alta edat mitjana a una tipologia de refetors més complexa i rica. L’ambient, que solia donar al claustre pel costat oposat a l’església, era ampli, d’una o dues naus il·luminades per grans finestrals, amb els baixos revestits de fusta i moblat per moltes taules separades; en una posició dominant hi havia la trona per al lector i, de vegades, també un lavabo.
m
Arquitectura
Refetor del monestir de Poblet
Josep Puighermanal (CC BY-NC 2.0)
Menjador comú dels membres d’una col·lectivitat estable, generalment de monestirs o convents.