reformisme

reformismo (es), reformism (en)
m
Història
Política

Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.

Per bé que aquest criteri ha estat adoptat al llarg de la història per moltes doctrines i molts moviments, hom pot destacar quatre corrents reformistes ben diferenciats: el liberal burgès que actua dins les monarquies constitucionals del s. XIX i començament del XX, i del qual són exemples, a l’Estat espanyol, els progressistes, els possibilistes de Castelar i el Partido Reformista de M&Álvarez; el socialdemòcrata, o revisionisme, teoritzat per Eduard Bernstein i assumit des del començament del s. XX per molts partits socialistes europeus (l’alemany, el laborista anglès, etc); el reformisme capitalista, que és un intent de corregir des de dintre les conseqüències més degeneratives d’aquest mode de producció i adaptar-lo a les circumstàncies canviants, per tal de salvaguardar-lo millor (això fou el New Deal de F.D.Roosevelt); finalment, hi ha un socialreformisme cristià, basat en la doctrina pontifícia sobre la qüestió social i defensat pels partits democratacristians d’arreu del món.