reliquiari

relicario (es), shrine (en)
m
Religió
Art
Cristianisme

reliquiari de fusta de Sant Martí de Puig-reig, decorat amb motius arquitectònics d’estil llombard (s XIII)

© Fototeca.cat

Capsa, estoig, de material i forma variats, on hom conserva una relíquia o relíquies.

Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs; de vori, com les píxides ( píxide) del Museu de Berlín (s IV); d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria; en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany (s XIII) conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari (s XV), a Camprodon. Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers. Un exemple gòtic és el del reliquiari de sant Martirià, conservat al monestir de Banyoles (~1415), atribuït a Francesc Artau. Una forma típica és la de custòdia, com la dels Corporals de Daroca, amb portes, obra mestra gòtica de Pere Moragues (1384). Una estructura similar, però més simple, té la renaixentista dels Corporals d’Arcabell (1516, la Seu d’Urgell). L’estructura més usual, però, és la del petit recipient de vidre muntat damunt una peanya decorada de metall noble: és el cas del gòtic de la Santa Espina (1453, catedral de Barcelona) de Marc Canyes fill, o dels obrats per Felip Ros, de transició entre el Renaixement i el Barroc —el dels sants Fabià i Sebastià del 1611 (Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona) i el de sant Jordi (1626, capella del sant al palau de la Generalitat de Catalunya)—; aquesta estructura perdura fins al s XIX (el de sant Joan de Ribera, col·legiata de Gandia). Una forma característica al marge d’aquestes tipologies és l’estatueta amb reliquiari incorporat; és el cas dels busts gòtics de Sant Abdó i Sant Senén , obra de Miquel Alerigues (s XV, monestir d’Arles, Vallespir), el sobri bust renaixentista de Sant Eulali (1551, catedral de Tortosa) o el Sant Jordi dalt de cavall i matant el drac (1596, Arxiu Històric de València) d’Eloi Camanyes. També adopten forma de tríptic (reliquiari de la Passió, obra catalana del 1390, conservat a l’Academia de la Historia de Madrid) o de creu. N'hi ha, encara, de portàtils (medallons, pectorals, etc). En general són peces centrals de l’orfebreria de tots els temps.