ríton

*

rhytón (el)

m

Art

Nom que designa (a partir probablement del segle IV aC) un tipus de recipient en forma de corn, buidat i foradat a la punta.

Anomenat anteriorment κέρας (‘corn’), aquest tipus de vas acabà convertint-se en un got. Però el ríton pròpiament dit, més tard fou utilitzat sempre per a beure a raig. Modelat amb formes de rostres d’animals a la part inferior, tingué una especial fortuna a Itàlia, on fou emprat, en època romana, en la decoració de fonts i de jardins. Entre els rítons que han estat conservats, és notable el del Palazzo dei Conservatori de Roma, d’estil neoàtic, firmat per l’atenès Póntios.