La rizosfera no és una regió ben definida ni homogènia. És plena de microorganismes, com per exemple algues, bacteris, fongs i virus, i components de la microfauna, com amebes, artròpodes, flagel·lats i nematodes. La planta aporta a la rizosfera entre 50 i 100 mg de matèria orgànica per cada gram d’arrel, i els microorganismes realitzen activitats metabòliques de les quals la planta es beneficia. El conjunt d’interaccions que s’estableixen s’anomena efecte rizosfèric. L’estimulació dels microorganismes de la rizosfera gràcies a l’efecte rizosfèric es quantifica per la raó entre el nombre de microorganismes presents al sòl rizosfèric i els que viuen en zones lliures d’arrels pròximes a la planta. L’efecte rizosfèric s’inicia amb la germinació de la llavor, i consisteix en l’estimulació dels microorganismes del sòl i el desenvolupament d’interaccions entre els microorganismes, l’arrel i el sòl. El resultat de moltes d’aquestes interaccions és un benefici net per a la planta i l’ecosistema en general, constituint un dels factors clau en la productivitat del medi. La rizosfera és formada per la rizosfera externa o sòl rizosfèric, que compren la regió del sòl que envolta l’arrel, en íntim contacte amb aquesta, i que conté poblacions estimulades de microorganismes; la rizoplana, que és la superfície de l’arrel i els microorganismes que hi viuen, i l'endorizosfera, que es forma quan el teixit cortical de l’arrel es veu envaït i colonitzat per microorganismes saprofítics i simbiòtics.
f
Botànica
Geologia