La roda pot consistir en un disc, massís o buidat en sectors o en segments circulars, o ésser formada per una part central circular, anomenada botó, per la qual passa l’eix, unida radialment mitjançant barrons, varetes, tiges, etc, anomenats raigs, a una part anular, eventualment revestida en la seva part externa per un cèrcol de ferro, de goma, etc. La invenció de la roda, atribuïda a les cultures de pastors de l’Àsia central, és una invenció cabdal de la humanitat i, probablement, la més transcendent per a la seva evolució, atès que facilità el transport i permeté la fabricació d’objectes de terrissa (torn de terrisser), de determinades peces de fusta (torn de fuster), de fil (filosa), etc, la mòlta de molt diversos productes agrícoles (tota mena de molins), l’elevació d’aigua (elevadors hidràulics), etc. Les rodes formen part, en alguna de les seves formes, de la immensa majoria de mecanismes, màquines, etc, fins al punt que és absolutament impossible de concebre l’actual estat d’evolució tecnològica de les societats més avançades sense l’existència de la roda, el coneixement i la utilització de la qual és un dels criteris més acceptables de classificació de les cultures, si bé és cert que alguna de les que assoliren elevats nivells artístics i tècnics, com és ara les precolombines americanes, la desconeixien. La roda és especialment emprada per a transmetre moviments (roda de fricció, roda dentada) o per a sostenir i arrossegar vehicles si és una roda motriu, o facilitar-ne el desplaçament, si no és motriu.
f
Tecnologia