En instruments de corda, procediment que serveix per a modificar-ne l’afinació habitual d’una o més cordes segons l’afinació indicada en el començament de la partitura.
Serveix per a fer possible o més fàcil o més brillant l’execució d’alguns passos o acords. Al s XVI hom l’aplicà al llaüt i, més tard, als instruments de la família del violí.