Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxima obertura, vocàlic, i un de màxim tancament, consonàntic; per exemple, [i] en gaire [gáire], [u] en moure [móure], etc. Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és primer membre d’un diftong, o sia semiconsonant; per exemple, [W] en igual [igwál].
f
Fonètica i fonologia