Es caracteritza per la impossibilitat de contreure nou matrimoni, un cop declarada. En el matrimoni canònic pot ésser de caràcter perpetu (en cas d’adulteri d’un dels cònjuges i sempre que sigui cert, no consentit, causat ni condonat per l’altre, ni correspost per aquest amb la mateixa falta) o temporal (en cas d’afiliació d’un dels cònjuges a una religió acatòlica, d’educació acatòlica dels fills, de vida criminal o infamant, de perill greu, de dificultat greu en la vida comuna); en aquest cas cal el bisbe com a mitjancer. L’acció processal és demanada personalment per la part innocent als tribunals eclesiàstics diocesans (primera instància), metropolitans (segona instància) o al tribunal de la Rota de la nunciatura. Per acord entre la Santa Seu i l’Estat espanyol, actualment totes les causes de separació matrimonial, incloses les referents a matrimonis celebrats de forma canònica, són tramitades per la jurisdicció civil ordinària. El codi civil admet la separació sempre que la demanin conjuntament els dos cònjuges o bé un de sol amb el consentiment de l’altre o bé a sol·licitud d’un en els casos següents: abandó injustificat de la llar; infidelitat conjugal, violació greu i reiterada dels deures conjugals o envers els fills; condemna de privació de llibertat per temps superior a sis anys; alcoholisme, toxicomania o pertorbació mental; cessació efectiva de la convivència durant el termini de tres anys o de sis mesos si ha estat lliurement consentida; i condemna en sentència ferma per atemptat contra la vida del cònjuge o del seus descendents o ascendents.
f
Dret canònic
Dret processal