Unitat de calendari difosa en tots els països d’influència judeocristiana i islàmica, lligada originàriament a les fases de la lluna, fou introduïda per dividir el cicle mensual i per establir d’una manera precisa la recurrència periòdica dels ritus religiosos, dels mercats, etc. Desconeguda a Egipte ( calendari egipci) i a Roma ( calendari romà), s’originà entre els caldeus ( calendari caldeu), entre els quals coexistia un cicle de cinc dies i una sèrie de dies “nefasts” —7, 15, 28 i, més tard, el 21 i el 19 (o 49 a partir de l’inici del més anterior)— en els quals el rei i el poble s’abstenien dels treballs normals i cercaven protecció en els temples. El dia 15 era anomenat xabattu (‘dia de lluna plena’ o ‘dia de repòs’), que és a l’origen del sàbat dels hebreus. Foren aquests els qui establiren el cicle setmanal continu, que no era interromput ni pel començament de l’any ni pel del mes. Els noms dels dies d’origen astrològic provenen del calendari caldeu. Els hebreus, musulmans i també el calendari litúrgic numeren els dies de l’1 al 7 i reserven només per als festius respectius el seu nom propi: sàbat, diumenge ( dies dominica, ‘dia del Senyor’) i, entre els musulmans, el divendres anomenat al-ǧum'a (‘dia de la reunió’).
f
Cronologia
Els dies de la setmana