La sociobiologia troba dos fonaments principals en la interpretació que fa de la jerarquia en la major part de les societats animals (inclòs l’home), a les quals atribueix una causa genètica: els millors individus són els que de fet “manen”, i els menys bons els que “obeeixen”, mercès a un procés de selecció natural; considera també que el comportament d’un individu obeeix a un objectiu principal: la màxima difusió possible dels seus gens. Així l’agressivitat tendeix a eliminar els rivals sexuals; l’altruisme s’exerceix envers els individus de la mateixa família, portadors de gens idèntics, o bé envers els individus que poden protegir o afavorir la descendència d’un mateix (teoria del gen egoista). Interpreta les desigualtats socials, els conflictes entre individus, famílies i pobles en aquest sentit, atribuint-los una dimensió biològica. Les bases de la sociobiologia són en desacord amb les dades de la genètica moderna, i més aviat s’aproximen a concepcions abandonades ja fa més de mig segle. Aquest corrent finalista és contestat pel neodarwinisme clàssic.
f
Biologia
Sociologia