sprechgesang

*

m

Música

Terme alemany, traduïble per «cant parlat», que designa un tipus d’interpretació vocal en la qual hom duu a terme una síntesi de cant i recitació.

Fou emprat per primer cop per E.Humperdinck i posteriorment es convertí en un procediment característic de l’escola de Viena, en particular de Schönberg en el seu Pierrot Lunaire i d’A.Berg en Wozzek i Lulu. És anomenat també sprechstimme.