La política econòmica de tipus keynesià establí la incompatibilitat entre una situació inflacionària i una situació recessiva, aspectes corroborats per l’estudi empíric d’A.W. Phillips, que demostrà la relació inversa entre creixement del nivell de desocupació i l’increment de preus. Malgrat això, al final del decenni dels seixanta, i com a conseqüència, entre altres causes, de la crisi energètica i de la del sistema monetari internacional, hom observà situacions d’inflació i recessió generalitzades a la majoria de països occidentals, que reberen el nom de stagflation. Per a la correcció d’aquesta situació hom proposa l’establiment de polítiques fiscals i de rendes, malgrat que l’anàlisi econòmica no disposi d’una argumentació teòrica adequada per a la seva interpretació i que el resultat de l’aplicació de mesures puntuals no sigui satisfactori.
f
Economia