El terme és associat sobretot al caràcter totalitari que Stalin imprimí al règim comunista soviètic. Enfrontat a L.Trockij, Stalin aconseguí fer prevaldre la idea del ‘socialisme en un sol país’, a partir de la qual emprengué, un cop en el poder (1929), una rígida centralització i concentració de poders en la seva persona. Dotat d’una organització policíaca que silencià sistemàticament la dissidència amb l’ús del terror, en el terreny econòmic l’estalinisme comportà la col·lectivització i la industrialització accelerades i la priorització de la indústria pesant en detriment dels altres sectors i del nivell de vida de la població. Després de la Segona Guerra Mundial sorgiren règims estalinistes als estats de l’Europa central satel·litzats per l’URSS, i, en política exterior, l’expansionisme soviètic i l’hostilitat contra els països capitalistes desencadenaren la cursa d’armaments. Tot i que, mort Stalin (1953), les autoritats soviètiques condemnaren els excessos, els trets bàsics del règim implantats aquests anys pervisqueren (bé que els aspectes més brutals minvaren o foren dissimulats) fins a la perestroika.
m
Història
Política