Històricament, suburbi era sinònim de raval; modernament, però, més fixat raval en el sentit de barri antic intramurs o immediat a les muralles i diferenciat de la ciutat originària, el sentit de suburbi s’ha fixat quant al temps (raval contemporani, sovint posterior a l’enderrocament de les muralles), però s’ha diversificat en l’espai. Els suburbis corresponen a antics nuclis degradats, annexats al municipi central o no, o bé a espais marginals urbanitzats anàrquicament o amb uns serveis gairebé inexistents. Fora de l’Europa occidental hom pot assenyalar casos extrems: ciutats de colonització anglosaxona (sobretot als EUA), on el centre històric s’ha degradat fins a esdevenir el veritable —i potser únic— suburbi; ciutats del Tercer Món (abundoses a l’Àfrica negra), que no són sinó un gran suburbi; i ciutats d’estats socialistes, on, si més no en teoria, no hi ha suburbis. En aquest sentit, Barcelona és una ciutat europea típica, on hom pot trobar els quatre tipus de suburbi: antic nucli annexat (Sants), espai marginal annexat (barri del Besòs), antic nucli autònom (Sant Adrià de Besòs) i espai marginal autònom (Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat).
m
Geografia