Els inicis comuns amb la música danesa fan que hom no pugui parlar d’una música sueca fins a l’època de la Reforma i l’adopció del luteranisme. Els primers compositors foren Ferdinand Zellbell el Vell (1689-1765), Johan Helmich Roman (1694-1758) i Ferdinand Zellbell el Jove (1719-80). L’escola autòctona fou iniciada per Franz Berwald (1796-1868), autor de música simfònica i dramàtica, el qual succeïren Yvar Hallström (1826-1901), August Soderman (1832-76), Andreas Hallén (1846-1925), Emil Sjögren (1835-1918) i Wilhelm Peterson Berger (1867-1942), tots ells influïts pel Romanticisme alemany. Altres compositors notables foren el simfonista Hugo Alfvén (1872-1959) i Ture Rangström (1884-1947), la producció del qual està en la línia de la música francesa impressionista. L’escola contemporània fou iniciada per Helding Rossenberg (1892), de llenguatge innovador, en el qual empra la sèrie. Els seus deixebles foren Karl Birger Blomdahl (1916-68), S.E.Bäck (1919) i Invar Lidholm (1921). A partir del 1950 hi ha dues tendències: la radical, representada per Bengt Hambraeus (1928) i per Bo Nilsson (1937), i la tradicional, amb Gunnar Bucht (1927). Recentment s’han donat a conèixer Jan Bark (1934), Folke Rabe (1935) i Jan W.Mortenson (1940).
f
Música