taigà

f
Geobotànica

Distribució geogràfica de la taigà

© Fototeca.cat

Bioma propi de les terres boreals d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, caracteritzat pel predomini del bosc de coníferes perennifòlies (pícees, avets, pins boreals) o caducifòlies (làrixs).

Les temperatures hivernals són baixes i les precipitacions són moderades i en bona part cauen en forma de neu. El sòl típic és un podzol. El sotabosc és pobre i consta d’ericàcies subarbustives, d’algunes herbes humícoles i de molses. Als llocs entollats hi ha torberes d’esfagne. Als indrets més afavorits es desenvolupen comunitats megafòrbiques. També s’hi troben bosquets de bedolls i salzes. El bosc subalpí pot ésser considerat com una irradiació extrema, cap al sud, de la taigà.