És un dels metalls de la segona sèrie de transició i fou descobert l’any 1937 per E. Segré i C. Perrier al si de molibdè bombardejat amb deuterons. El tecneci és totalment absent de l’escorça terrestre i fou el primer element obtingut artificialment. D’altra banda, se n'ha detectat espectroscòpicament la presència als estels de les classes S, M i N. Fins avui n'han estat produïts fins a setze radioisòtops artificials, amb masses que van des de 92 fins a 107, els més importants dels quals són 97Tc, 98Tc i 99Tc, amb vides mitjanes superiors a 105 anys, i el 95Tc, amb una vida mitjana de 61 dies, que presenta emissió γd’elevada energia, pel qual fet pot ésser emprat com a traçador. L’únic isòtop obtingut en quantitat macroscòpica és el 99Tc, radioactiu, amb emissió β i amb una vida mitjana de 2,12 X 105 anys, que pot ésser recuperat dels productes de fissió dels combustibles nuclears per extracció amb cetona etilmetílica, aïllament com a pertecneciat amònic, (NH4)TcO4, i reducció d’aquest amb hidrògen. El 99Tc té un pes atòmic de 98,9062 i és de color blanc d’argent amb llustre metàl·lic. Es fon a 2 172°C, bull a 4 877°C i té una densitat d’11,52 gr/cm3. Presenta lleugeres propietats magnètiques i és superconductor a menys d’11 K. Des del punt de vista químic, és molt similar al reni. S'oxida lentament en l’aire humit per a formar àcid pertecnèsic i s’encén en l’aire a més de 400°C per a formar l’heptòxid (Tc2O7). És estable davant els àcids no oxidants i es dissol en l’àcid sulfúric i el nítric. El seus composts son essencialment covalents, en els quals actua amb les valències 0, 2, 4, 5, 6 i 7; la 4 i la 7 son les més estables i les més ben conegudes. L’aplicació més important del tecneci deriva de la propietat de l’anió TcO-4 d’inhibir, a molt baixa concentració, la corrosió de l’acer. Tantmateix, el seu ús ha d’ésser restringit a espais tancats, per la radiotoxicitat de l’element.
m
Química