Terme creat per F.W.H.Meyers el 1882, fou definit primerament com la transmissió del pensament independent de les vies sensorials ordinàries. La Society for Physical Research de Londres començà de classificar-ne casos espontanis; posteriorment el fenomen ha estat observat experimentalment en casos provocats. El camp de la investigació és cada cop més ample, per tal com és difícilment separable de la percepció extrasensorial en general, en la qual hi ha compresa la clarividència. Diverses hipòtesis n'han pretès l’explicació dels mecanismes. Sembla descartada la idea d’una transmissió anàloga a la de les ones electromagnètiques. Consideracions biopsicològiques fan pensar més aviat en una regressió provisòria a condicions i a nivells preindividuals de l’activitat psíquica (teoria de l’inconscient arcaic o col·lectiu), en què s’estableix una comunicació d’estats, de sentiments, de nocions, etc.
f
Psicologia