De forma molt variable, és una de les formes d’habitació dels nòmades i seminòmades; eventualment també és usada amb finalitats militars i excursionistes. La tenda cònica (tipi) és pròpia de les regions subpolars (Lapònia, Grenlàndia, N de Sibèria i d’Amèrica) i serveix d’allotjament d’estiu en les parts més septentrionals del globus. Un altre tipus és el dels tuàregs, composta de faixes o tires de pell adobada empastada d’argila col·locades sobre uns pals de fusta i un travesser; s’estén des de la zona sudanesa fins a Pequín. La tenda àrab sol ésser rectangular, coberta amb faixes amples de llana teixida, de color negre, cosides entre elles i que reposen sobre dues o més files de pals verticals; és utilitzada en la zona que s’estén del Sàhara Occidental a l’Iran.
Per llur mobilitat característica, les tendes foren usades naturalment, des d’antic, amb finalitats militars. Els romans les utilitzaren àmpliament, i per les diverses formes en diferenciaven la destinació. Aquest ús s’estengué a l’edat mitjana, en què la tenda pròpiament dita, normalment de planta quadrada, es distingia del pavelló, destinat a l’habitació de prínceps i senyors. Actualment hom n’usa encara per a reposar-hi els soldats durant els campaments o quan no és possible cap altra forma d’allotjament.
Solen ésser fabricades amb teles impermeables, amb coloració mimètica, que les fa invisibles des d’una certa altura. N’existeixen de diverses menes, de més o menys capacitat, estudiades per a fer-ne més ràpid i simple el muntatge, algunes de les quals, amb finalitats especials (tenda hospital, tenda magatzem, tenda d’oficials, etc.), més ben equipades. Des d’antic han estat usades també per a d’altres finalitats, com ara per a aixoplugar i servir de teatre, com a lloc de venda o de magatzem provisional en els mercats, etc.
Modernament, de primer amb l’excursionisme i després amb el boom del turisme, se n’ha estès l’ús com a habitatge temporal de vacances. Amb vista a aquestes finalitats, hom ha adoptat noves solucions, que en permeten una més gran amplada, així com la possibilitat de subdivisions o compartiments interiors, segons les necessitats. Hom ha anat relegant la tenda de campanya, tipus canadenca (baixa i de poques places), a l’excursionisme, la qual, però, ha estat fornida d’un doble sostre de tela i d’un terra, també de tela, per tal de millorar-ne l’aïllament interior i la protecció dels agents atmosfèrics. La tela, fins ara feta de cotó impermeabilitzat, va essent, com més va més, substituïda per fibres sintètiques. Actualment també els pals són normalment d’alumini.