Normes i reglament
La taula és dividida en dues meitats per una xarxa transversal de 15,25 cm d’alçada fixada a dos pals de la mateixa mida situats a 15,25 cm per fora la línia lateral de joc. Les partides de tennis de taula es juguen a vint-i-un punts sempre que el primer que hi arriba guanyi com a mínim per dos punts; cada cinc punts canvia el torn del servei. Joc relativament modern (~1880), els britànics i els nord-americans se'n discuteixen la invenció. També és anomenat ping-pong.
Els Països Catalans foren pioners en la introducció del tennis de taula a l’Estat espanyol. A la dècada del 1920 ja hi havia alguns clubs particulars d’aquest esport. El 1935 se celebrà una assemblea d’entitats a Barcelona, que creà la Federació Catalana de Tennis de Taula, entitat que organitzà els Campionats de Catalunya. Els principals clubs catalans foren el Club de 7 a 9 i el Tívoli Club de Ping-Pong, que guanyaren tots els campionats de Catalunya (equips masculins) entre el 1935 i el 1955. També destacà el Pink's Club (1936, més tard anomenat Ariel) i, a Sant Carles de la Ràpita, la Unió Cultural Esportiva Plus Ultra (1950). El 1942 fou fundada la Federación Española de Tenis de Mesa, que organitzà els campionats d’Espanya, que han estat habitualment guanyats per clubs catalans. Hom fundà també València i a Palma les federacions valenciana i balear, respectivament. El Club de Ping-Pong de Palma (Mallorca) guanyà el campionat femení d’Espanya 1943-44. Individualment han destacat A.Dueso, diverses vegades internacional, i els germans Palés.
El tennis de taula a les competicions internacionals
Als Jocs de Barcelona, amb la segona aparició d’aquest esport com a olímpic, augmentà la participació femenina, igual a la masculina, i la utilització del terra de color vermell-grana, de taules de color blau i de pilotes de color groc-taronja, afavorí les retransmissions televisives. La Xina guanyà tres de les quatre medalles d’or en joc, i l’alemany Waldner aconseguí l’or individual masculí.
Als Jocs Olímpics d’Atenes el sud-coreà Ryu Seung-min fou campió en vèncer en la final el xinès Wang Hao. Els xinesos, però, guanyaren el torneig femení amb Zhang Yining i els dobles masculins i femenins. L’espanyol He Zhi Wen, de 41 anys, fou el primer jugador del país que aconseguí classificar-se per als jocs, però caigué en la segona ronda. Al mundial del 2005 disputat a Xangai, Zhang Yining tornà a ésser la millor en el quadre femení i completà un triplet inèdit en aquest esport: encadenar els Jocs, la copa del món i el mundial. El campió del món masculí fou un altre xinès, Ma Lin. A Catalunya cal destacar que en la divisió d’honor femenina el Mataró Quadis trencà el domini del Cartagena, que havia estat campió de Lliga cinc vegades seguides (del 1998 al 2003), i aconseguí el títol el 2004.
El campionat del món del 2007 fou novament dominat pels xinesos, que s’imposaren en totes les modalitats, com també als Jocs Olímpics de Pequín del 2008.