Aquests dos sons del tetracord són els únics fixos, i entremig s’afegeixen les dues notes complementàries. Els tetracords poden classificar-se en diatònics, cromàtics i enharmònics. És la unitat bàsica en la formació de les escales melòdiques. En la música grega clàssica era un grup de quatre cordes o sons que se succeïen per graus conjunts: dos tons sencers i un semitò descendent. Quan dos tetracords se succeïen, eren anomenats disjunts i no tenien cap nota en comú; si eren conjunts formaven l'heptacord, car dues notes, una de cadascun dels tetracords, es fusionaven en una.
m
Música