La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag, de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular. Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon (nom d’un dels rituals del gTsug-lag), constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo. De fet, es tracta d’una amalgama dels antics rituals amb especulacions filosòfiques de clara extracció budista. Provinent de l’Índia, el budisme fou introduït al segle VII, bé que no s’imposà d’una manera absoluta fins quatre segles després. El budisme tibetà, vulgarment anomenat lamaisme (de bla-ma, ‘mestre espiritual’), basat en els principis filosòfics i metafísics del mahāyāna, es caracteritza per un sincretisme dels corrents búdics indi i xinès amb fortes influències de la religió autòctona, de la qual incorporà també una part de les deïtats i els esperits tutelars, factors que li donen una personalitat pròpia que el distingeixen de qualsevol altra forma de budisme tàntric. Doctrinalment es divideix en quatre grans escoles, segons llur preferència per un determinat cicle tàntric o per diferències exegètiques o metodològiques: la rNying-ma- pa (‘l’Antiga’), la més esotèrica, que recull els ensenyaments del llegendari Padma Sambhava (segle VIII) i presenta molts punts de contacte amb el sistema bon; la Sa-skya-pa, de preferències eclèctiques, establerta per l’erudit i monjo Kun-dga'-snying-po (segle XII), fill del fundador del primer monestir de l’orde; la bKa'-brgyud-pa, de tendències asceticomístiques, els caps espirituals de la qual són el traductor de texts sànscrits Mar-pa i el el seu deixeble el iogui Mi-la-ras-pa (segle XI i XII); i la dels dGe-lugs-pa (‘els Virtuosos’), especialistes en filosofia i en erística, establerta per l’escolàstic i reformador monàstic Tsong-k'a-pa (segle XIV-XV) i a la qual pertanyen els dalai-lames. Característiques d’aquestes escoles són una sèrie de pràctiques, com la producció de la calor psicofísica (gtum-mo), el transferiment voluntari del principi conscient de l’individu ('p'o-ba), l’assoliment de la realització durant l’estat post mortem, entre una vida i la reencarnació següent (bar-do), etc.
f
pl
Religió