tinció

f
Biologia

Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.

El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant. L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèl·lules, com els leucòcits eosinòfils. Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques. Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cel·lular. Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat per certes estructures i resisteix la posterior rentada amb alcohol o amb un àcid, i el segon colorant actua sobre els elements que no havien fixat el primer. Aquest principi regeix en la tinció de Gram, en la qual, un cop la mostra ha estat fixada per calor, és impregnada d’una solució de violeta de genciana fenicada i una solució de iode, rentada amb alcohol etílic i sotmesa a la segona tinció, dita de contrast, amb fucsina, safranina o eosina. Els microorganismes que han retingut el primer colorant són anomenats grampositius, i els que resten amb color fucsina, gramnegatius. La tinció de Giemsa és emprada per a tenyir cèl·lules o microorganismes fixats amb alcohol metílic. És útil per a tenyir protozoaris, rickèttsies i leptospires i per als leucòcits, en els quals discerneix clarament el citoplasma basòfil blau (en limfòcits, monòcits madurs) del citoplasma acidòfil rosat (basòfils, eosinòfils i neutròfils madurs). La tinció de May-Grünwald, emprada per a tenyir les cèl·lules de la sang, conté una solució alcohòlica d’eosina i blau de metilè. Els nuclis dels leucòcits apareixen d’un color blau pàl·lid, el citoplasma incolor o blau clar, els grànuls neutròfils vermells, els basòfils blau fosc i els eosinòfils carbassa. Posa en evidència les granulacions específiques dels leucòcits, però no el nucli. En la tinció vital el colorant és injectat o absorbit en cèl·lules o teixits vius, in vitro o bé en l’animal. La tinció negativa, usada en microscòpia electrònica, consisteix a recobrir un virus o una altra partícula d’una substància opaca als electrons, que s’introdueix entre la superfície del virus i n'augmenta el contrast, de tal manera que en ésser observat amb el microscopi electrònic es posen en evidència els seus components. Hi ha un gran nombre de tincions molt variades i específiques per a cada observació.