tintura

f
Indústria tèxtil

Operació d’aplicar una matèria colorant a un tèxtil.

Per a la tintura hom pot emprar aparells en els quals el material resta immòbil i el líquid circula a través d’ell impulsat per una bomba. Poden ésser oberts, a pressió ambient, per a temperatures fins a 100°C, o bé tancats, per a tenyir a pressió a altes temperatures, per sobre dels 100°C, que permeten d’escurçar els temps de tintura i d’aprofitar millor els colorants. Hom tenyeix en aquests aparells, i en el suport adequat en cada cas, fibra en floca, cintes de manuar o de pentinadora, filats en madeixes, bobines o plegadors d’ordit i teixits enrotllats. Hom pot emprar altres màquines en què el líquid resta immòbil mentre que el material és en moviment, especialment per als teixits. La barca de torniquet, oberta o tancada, tenyeix els teixits arrugats en el sentit de llur llargària, o sia a la corda, mentre que el jigger, també obert o tancat, tenyeix els teixits estesos en tota llur amplària, o sia a la plana o a l’ample. En aquestes dues màquines el material roman força temps dintre el bany mentre el colorant va essent absorbit i fixat en el material tèxtil. La concentració de colorant en el líquid va disminuint i pot arribar, en alguns casos, fins a l’esgotament. En el fulard la tintura també és feta a l’ample, però consisteix només en una curta impregnació i un escorriment, seguit d’un assecatge. Si el color és intens, pot ésser necessari un vaporatge posterior. Modernament hi ha trens de màquines complexos per a tenyir contínuament, segons procediments de tintura que requereixen diverses operacions successives, tals com la tintura amb colorants de tina, amb colorants sobre mordent, amb colorants que requereixen operacions prèvies i posteriors, etc.