tiourea

f
Química

Amida de l’àcid tiocarbònic, de fórmula (NH2)2C=S.

És un sòlid cristal·lí, blanc llustrós, de gust amarg, soluble en aigua i alcohol i insoluble en èter, que es fon a 182°C i se sublima al buit amb facilitat. Hom l’obté per escalfament del tiocianat amònic. Té aplicació en síntesi orgànica, com a reactiu analític, en la preparació de papers fotogràfics i acceleradors de la vulcanització del cautxú i com a repel·lent d’insectes.