Anàloga als intermezzi de les òperes italianes, fou conreada durant el s XVIII, sobretot a la cort madrilenya, d’on passà a l’Amèrica llatina. Eren composicions per a un solista o per a dos o tres personatges, amb acompanyament instrumental. Originàriament la tonadilla era un gènere popular que s’orientà d’una manera lenta cap a temes mitològics o galants. Els principals autors des del 1750 fins al 1770 foren A.Guerrero, Ll.Misón, M.Pla, P.Esteve i JValledor. Llurs obres eren folklòriques, còmiques i satíriques. Durant el període del 1770 al 1790 la tonadilla es convertí en una obra dramàtica de breus dimensions, i els principals autors foren M.Bustos, P.del Moral, Tomàs Presas i Isidre Laporta. La influència italiana perjudicà l’originalitat del gènere, que fou conreat fins el 1810. El repertori comprèn unes dues mil peces manuscrites, quasi sempre anònimes. Han estat estudiades, sobretot, per Josep Subirà.
f
Música