Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos, empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60. A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els s. VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo (prop de Sevilla), que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica (tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del Carambolo, que els han estat atribuïts), metal·lúrgia del bronze i del ferro. Aquestes descobertes enllacen amb l’alt nivell atribuït als tartessis pels escriptors grecs i mostren la força d’assimilació indígena de les influències fenícies, que els arribaren a través de les ciutats (especialment Cadis) i factories que els fenicis havien establert a la costa andalusa, centres de penetració comercial i de difusió cultural. Així s’originà, entre la població indígena, un art “orientalitzant”. Sembla que aquest precedent tartessi tingué un pes important en la formació de la cultura ibèrica, que es manifesta també a Andalusia, a partir del s. V aC.
f
Arqueologia
Prehistòria