La taula ha seguit les normes dels estils decoratius i llurs evolucions. A Egipte era sostinguda per petges que imitaven les potes d’un animal. Al món grecoromà era de marbre o bronze i se sostenia mitjançant petges entrecreuats. Al Baix Imperi Romà i a Bizanci hom construïa taules de metalls preciosos. Durant l’edat mitjana consistia en una gran peça de fusta sostinguda per petges, molt simples en el romànic i que es complicaren en el gòtic. El Renaixement adoptà les formes romanes i els petges laterals units per travessers amb arcades. El Barroc continuà els travessers que unien petges en forma de columna salomònica o en forma d’estípit. El segle XVIII rebutjà els travessers i simplificà les taules, corbant les potes l’estil Lluís XV i adoptant la línia recta el Lluís XVI; en aquest moment aparegueren nous tipus de taula mòbils o ampliables i diferents petites taules auxiliars. L’Imperi imposà les taules rodones, que també foren difoses al s. XIX. Al segle XX la taula segueix les directrius del disseny industrial.
f
Tecnologia
taula modernista, dissenyada per Gaspar Homar i Mezquida
© Fototeca.cat
Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc.