Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables. Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional. Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups: el dels ibis, de bec prim i arquejat, i el dels becplaners, amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat. Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus), d’Egipte, el capó reial (Plegadis falcinellus), rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’ibis blanc (Eudocimus albus) i l’ibis roig (E.ruber) de l’Amèrica Central i del Sud. Entre els becplaners es destaca el becplaner comú (Platalea leucorodia), comú al delta de l’Ebre i al S de la península Ibèrica i les Balears, en zones de maresmes.
m
pl
Ornitologia
tresquiornítids Becplaner
© Fototeca.cat
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, caracteritzats pel cap —i molt sovint també el coll—, sense plomes, i pel dit posterior de les potes, situat una mica més alt que els altres.