Hom el sol designar mitjançant el símbol T, tot i que sistemàticament se l’ha de simbolitzar com a 3H. Fou descobert l’any 1934 per Rutherford, Oliphant i Harteck en l’estudi del bombardeig del deuteri amb deuterons, on es forma d’acord amb l’esquema
El triti ocorre a l’atmosfera en proporció d’un àtom per cada 1017 d’hidrogen, i es forma con- tínuament a l’atmosfera superior en reaccions nuclears induïdes per raigs còsmics. Hom l’obté industrialment per bombardeig de liti amb neutrons de baixa energia mitjançant la reacció
Presenta una vida mitjana de 12,4 anys i emet radiació β de molt baixa energia (0,018 MeV), totalment lliure de radiació γ, fet pel qual no presenta pràcticament radiotoxicitat. Pel que fa a les propietats químiques, el triti constitueix l’excepció a la regla general que els isòtops radioactius d’un element es comporten anàlogament a les seves formes no radioactives, a causa de la gran diferència de massa que presenta respecte a l’hidrogen. Tanmateix, en trobar-se incorporat a molècules pesants, aquesta diferència esdevé insignificant, de tal manera que és extensament emprat en el marcatge de molècules (tritiació), i actua adequadament com a traçador, especialment quan substitueix hidrògens no làbils. L’aplicació més important del triti és l’obtenció d’energia mitjançant la fusió nuclear, i, en menor extensió, per a la preparació de pintures lluminoses, a part la ja esmentada com a traçador.