trient

m
Numismàtica i sigil·lografia

Antiga moneda romana de coure del valor d’un terç d’as.

Amb la reforma de Constantí fou equivalent a la tercera part del solidus d’or. Hom en baté a moltes seques de l’imperi. Diversos pobles bàrbars imitaren aquest valor monetari i l’encunyaren preferentment. A la península Ibèrica en bateren els sueus i els visigots i, des del regnat de Leovigild (568-586), fou l’únic valor monetari d’or del reialme visigot. El seu pes era de 1,55 g d’or teòric.