Nasqué molt lligada a la cultura del Riu de la Plata i a les Cròniques d’Índies. Després de la independència prengué una gran volada, que compensa el passat colonial, més aviat pobre. La influència dominant fou el Romanticisme anglès i francès, i més avançat el s XIX la dels romàntics argentins exiliats, amb els quals hom intentà la recerca d’una expressió criolla, com havia fet a l’Argentina la primera generació de romàntics pels volts del 1830. Aquesta primera generació d’escriptors uruguaians no deixà cap obra remarcable des del punt de vista literari, però sí des de l’històric i l’ideològic. En la segona generació apareix el primer novel·lista important, E.Acevedo Díaz, els poetes J.Alonso y Tríellez i J.Zorrilla de San Martín i les primeres manifestacions modernistes. Entre el 1895 i el 1910 cal destacar l’assagista J.Enrique Rodó, els poetes J.Herrera i Reissig, principal representant del Modernisme, A.Vasseu i M.E.Vaz Ferreira, els narradors J.de Viana, Carlos Reyles i H.Quiroga, el dramaturg F.Sánchez i, fent de pont amb la generació posterior, l’obra poètica de D.Agustini i J.de Ibarborou. A partir d’ací hi ha una ruptura respecte a les formes i temes modernistes i una recerca de formes avantguardistes: en són representats A.Mario Ferreiro, F.Pereda, S.Ibáñez i C.Silva, entre d’altres. Dins els corrents superrealistes o existencialistes cal esmentar C.Denis Molina, L.Alberto Varela, I.Vitale i A.Berenguer. En la poesia actual es destaquen: R. Paseyro, W.Benavides, A.Paternain, E.Estrázulas, etc. En la narrativa actual cal fer menció de J.C.da Rosa, C.Martínez Moreno, A.Rama, M.Benedetti i, sobretot, J.C.Onetti, S.Lago, C.Peri Rossi, T.Porzecanski, etc. Finalment, en el teatre, són figures destacades A.Larreta, J.Langsner i C.Maggi.
f
Literatura