usdefruit

usufructo (es), usufruct (en)
m
Dret civil

Dret real de gaudiment sobre cosa d’altri, que atorga a l’usufructuari les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre’n tots els fruits, si bé amb les limitacions d’haver de conservar-ne la forma i la substància.

L’usdefruit pot originar-se per disposició de la llei o per voluntat dels particulars, que generalment es manifesta en testament, i, a Catalunya, també en capitulacions matrimonials quan es tracta d’usdefruits familiars. El dret real d’usdefruit és generalment vitalici, però si es tracta d’un usdefruit familiar s’extingeix també normalment en cas de segones noces de l’usufructuari. Per la llei 13/2000 hom regula actualment l’usdefruit. En la regulació esmentada destaca el reconeixement de l’alienabilitat del dret, però s’atribueix al nu propietari la possibilitat d’evitar-ne el canvi subjectiu i se li dóna la possibilitat d’exercir el dret d’adquisició preferent. Amb relació a l’usdefruit amb facultat de disposició, al costat del règim general, es fa el tractament específic del cas de disponibilitat amb consentiment d’altri. Per a la disponibilitat, s’estableix un deure d’informació al nu propietari, la possibilitat d’obtenir subsidiàriament l’autorització per via judicial si l’alienació hagués d’ésser consentida per altres persones, i una aplicació residual de la subrogació real. També es regula l’usdefruit de diners i de participacions en fons d’inversió.