Així, és citada per Joan Roís de Corella, Miquel Peres i Bernat Fenollar i també apareix a la versió de Bernadí Vallmanya de La cárcel de amor de Diego de San Pedro (1493). Aquests texts, tots ells traduccions, es caracteritzen per la seva prosa recargolada, llatinitzant i artificiosa, la qual cosa pot fer creure que l’expressió no tenia cap matís dialectal (la prosa catalana escrita a València o pels valencians), sinó estilístic (“estil de valenciana prosa”) i que servia per a distingir el discurs ampul·lós i abarrocat de la redacció planera i sense filigranes retòriques.
Literatura