varva

f
Geologia

Terme d’origen suec que designa un dipòsit rítmic laminat (una laminita) d’origen climàtic, constituït per una parella de termes litològics ben diferenciats, dipositats durant un cicle anyal i dins una conca glaciolacustre.

El sediment estival és un llim o sorra fina de color clara, moguda per la fusió de la gelera; el terme hivernal és un lloc orgànic argilenc, fosc, pòsit d’unes aigües encalmades. La gruixària de cada parella o ritme és mil·limètrica, sense que sobrepassi gaire un centímetre. De Geer, admetent que aquesta gruixària depenia de les circumstàncies climàtiques anuals, pensà que fent una anàlisi de les varves segons el criteri de les gruixàries hom podia establir una cronologia absoluta fent la correlació entre diverses conques glaciolacustres. Així, establí una cronologia absoluta vàlida per a Escandinàvia per al final del darrer període glacial i el postglacial, i abastà un total d’uns 10 000 anys. El mètode fou emprat amb èxit als EUA, al llac Léman, etc. Aquesta anàlisi féu possible l’establiment de cicles hiperanuals que s’han correlacionat amb els cicles de taques solars de 10-11 anys.