Propugnava el realisme escènic (supressió de l’obertura, nombrosos personatges episòdics, acció contemporània —o bé del sXVIII—, utilització de l'intermezzo orquestral), realisme sovint contrastat mitjançant escenes de “teatre dins el teatre”. Aviat la figura principal del verisme fou Giacomo Puccini, seguit per altres autors, com U.Giordano, F.Cilèa, F.Alfano, R.Zandonai, etc. Bé que hom no considera ja veristes els autors més tardans, com Italo Montemezzi, E.Wolf-Ferrari, etc (ni tampoc les òperes més tardanes de Mascagni, Zandonai, etc.), almenys formalment en conservaren una forta influència, encara perceptible en les òperes de Menotti, I.Pizzetti, etc. Fora d’Itàlia l’autor més influït pel verisme fou Jules Massenet —sobretot amb La Navarraise (1894) i algunes òperes posteriors—. També tingué influència a Alemanya i altres països.
m
Música