Del s IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila. Del s XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat. En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla, al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana per petita que fos, per distingir-la així de la resta del terme. La diferenciació entre vila o lloc es deu més al costum que no pas a la categoria de la població, per bé que en l’ús corrent hi ha la gradació entre ciutat, vila i lloc o simple parròquia. Des del s XVIII, de la mateixa manera que algunes viles, per concessió o privilegi, passen a la condició honorífica de ciutat, alguns pobles, llocs o simples parròquies ascendeixen a la categoria de vila, per gràcia reial o del poder públic. Ni la moderna legislació ni l’anterior no estableix, però, cap diferència entre les viles i les ciutats quant als seus drets i les seves obligacions, per bé que, d’una manera honorífica, la ciutat s’anteposa sempre a la vila. Les actuals diferenciacions de la categoria dels llocs solen partir de la base del nombre d’habitants, més que no pas del títol assignat a la localitat.
f
Història
Urbanisme