Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica. Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos. No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèl·lula en la qual ha penetrat. Un virus madur totalment format (virió) consta d’un nucli central constituït per ADN o ARN, envoltat per una coberta proteica o càpsida (amb característiques antigèniques), que en els virus més complexos és constituïda per nombroses agrupacions de subunitats proteiques (antígens) o capsòmers. En la càpsula hom també ha trobat materials de natura lipídica.
Esquema de l’estructura ultramicroscòpica d’un virus
© Fototeca.cat
Les formes i dimensions dels virus són molt variables, i tot llur sistema de multiplicació és basat en la duplicació de l’àcid nucleic corresponent. Probablement el virus penetra en la cèl·lula hoste, en debilita la paret i hi introdueix l’àcid nucleic, mai la proteïna, el qual, utilitzant els sistemes enzimàtics de l’hoste, construeix un nou àcid nucleic i una nova proteïna igual a la dels seus capsòmers. El virus aconsegueix de sortir a l’exterior multiplicat. Certs virus (com el bacteriòfag λ) no sempre es multipliquen després d’entrar en la cèl·lula hoste, sinó que llur cromosoma s’insereix en una regió del cromosoma cel·lular i es duplica amb ell. Aquest cromosoma víric integrat al de la cèl·lula hoste és anomenat pròfag. Els bacteris que contenen pròfags són anomenats bacteris lisògens, i els virus els cromosomes dels quals es poden convertir en pròfags, virus lisògens. Els altres virus (com el T2), que es multipliquen sempre que entren en una cèl·lula hoste, reben el nom de virus lítics, perquè determinen la lisi de la cèl·lula.
Classificació dels virus animals basada en certes característiques conegudes (adaptats per J.L. Melnick)
Els virus bacterians són els que hom pot estudiar més fàcilment, perquè es redupliquen en gran nombre en les suspensions bacterianes i hom els pot aïllar fàcilment. Els virus bacterians més importants (els de les cèl·lules d’Escherichia coli, com ara T2, T4, T6, Φ-X-174 i λ) són estudiats mitjançant la microscòpia electrònica, la difracció de raigs X, l’electroforesi, la ultracentrifugació, la filtració en capes de clor-diol, etc. Tenen una gran importància en medicina, veterinària i agricultura, pel fet que són causants de moltes malalties, com ara la verola, la ràbia, la glossopeda, el xarampió, la grip, el refredat comú, la poliomielitis, la febre groga, els mosaics, etc. Certs virus introduïts artificialment són utilitzats com a agents de control biològic. Són transmesos d’uns organismes a uns altres mitjançant contactes, insectes, nematodes, espores i llavors, a través de les mucoses del nas, del coll i de la boca. La presència d’un àcid nucleic estrany (el del virus) en una cèl·lula estimula la producció d’una proteïna, l’interferó, que inhibeix d’una manera no específica la multiplicació d’altres virus que posteriorment poguessin arribar a la dita cèl·lula. Els virus no exerceixen cap funció metabòlica per ells mateixos, ni reaccionen davant estímuls, però posseeixen les tres característiques fonamentals dels gens: reproducció idèntica en les cèl*lules de l’hoste, transmissió de llurs característiques i capacitat de mutació.