xarampió

rosa
sarampión (es)
measles (en)
m
Patologia humana

Malaltia infectivocontagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que deixa immunitat duradora, és a dir, que només es pateix una vegada a la vida.

És causada per un mixovirus, i es caracteritza per un període d’incubació de 10 dies, un període prodròmic (de 4 a 6 dies) amb febre, conjuntivitis, rinitis i laringotraqueïtis, un període exantemàtic i un període de descamació. Durant el període prodròmic és patognòmica la presència de les taques de Koplic (taques blanquinoses punctiformes en la mucosa de la cara interna dels llavis i de les galtes).

L’exantema xarampionós, de 4 a 6 dies de durada, és de tipus maculopapular, no confluent, de color vermell violat; s’inicia a la cara i s’estén progressivament pel tronc i les extremitats, respectant els palmells. A partir del segon dia del període exantemàtic declina la febre, millora l’estat general i comença progressivament el període de descamació (de tipus purpúric).

Les principals complicacions del xarampió són respiratòries (laringitis estenosants, traqueobronquitis, broncopneumònia xarampionosa), òtiques (otitis), digestives (vòmits, diarrea i deshidratació en els lactants), nervioses (encefalitis aguda xarampionosa), etc. Sense tractament, les complicacions poden donar lloc a seqüeles permanents i a la mort.

Les mares que han adquirit immunitat abans de la concepció la transmeten als fills, que la mantenen durant un cert temps.

Des de la dècada de 1960 hi ha una vacuna contra el virus del xarampió, que als països desenvolupats ha contribuït a un dràstic retrocés de les infeccions. Als països en vies de desenvolupament (especialment a Àfrica i Àsia) la incidència de la malaltia encara és elevada, principalment per les dificultats d’accés a la vacuna.