xòanon

ξόανον (el), xóanon (el)

m

Art

Nom donat a cadascuna de les escultures de fusta més arcaiques de Grècia, en forma de columneta o de biga, que únicament expressen plàsticament el cap i els braços.

Representen probablement un primer estadi d’antropomorfització dels primitius ídols en forma cilíndrica. Dels xóana antics —n'existien encara uns quants en temps de Pausànies (s II)—, hom coneix únicament els tres exemplars de petites dimensions trobats a Palma di Montechiaro (Sicília). Hi ha, en canvi, nombrosos exemples d’estàtues de marbre, bronze o terracota que imiten la forma dels xóana (hom les anomena també xóana o xoaniformes), com l’Àrtemis de Delos oferta per Nicandre de Naxos (s VII), les terracotes cretenques de Lató i les estatuetes de bronze laminat de Dreros, també a Creta.