La cua, llarga i mòbil, té un elevat nombre de vèrtebres. La tràquea és aixafada, la qual cosa dificulta a l’animal l’emissió de sons, d’on prové el nom de mut. Té la temperatura del cos més baixa que els altres ànecs, per la qual cosa retarden la incubació. Procedent de l’Amèrica tropical ha estat importat i domesticat a diversos països amb diferents noms: ànec de Berberia, reial, crioll, espanyol, etc. És criat com a productor de carn. L’ànec mestís és una raça híbrida d’ànec mut i una altra raça de carn. No té tipus ni color definits, car aquests trets depenen de les races emprades en la hibridació. És productor d’ous i de carn de bona qualitat; hom extreu del seu fetge el pâté de millor qualitat. Té l’inconvenient, híbrid com és, que no es pot reproduir.
m
Ornitologia
Avicultura
Ànec mut
© Fototeca.cat
Ànec de cos llarg i ample, amb plomes molt abundants, bec estret i punxegut voltat d’unes berrugues carnoses vermelles que, en fer-se vell l’ànec, arriben fins als ulls.