La contaminació radioactiva és mesurada mitjançant detectors de radiacions, entre els quals hi ha els comptadors de Geiger-Müller o els d’escintil·lacions, i és avaluada en becquerels (Bq) o en curies (Ci) per m 2 (en contaminacions superficials) o per m 3 (en contaminacions volúmiques). Quan els nivells de contaminació són molt baixos, és a dir, pròxims als límits de detecció dels aparells, la contaminació és mesurada en xocs per segon, essent un xoc la detecció pel comptador d’una partícula o radiació ionitzant. Quan la contaminació radioactiva es produeix sobre un ésser viu, cal distingir la interna de l’externa. La primera és produïda per ingestió o inoculació d’elements radioactius, i la segona per embrutament o dipòsit de la substància contaminant damunt el cos de l’ésser viu. Dosis iguals de diferents radiacions ionitzants absorbides no tenen el mateix efecte biològic. Hom empra, per tant, els conceptes de dosi absorbida (mesurada en grays [Gy] i rads [rad]) i de dosi equivalent (mesurada en sieverts [Sv] i en rems [rem]). Així, un gray (100 rads) de radiació alfa és més perillós que un gray de radiació beta, per tal com la partícula α més lenta i amb més càrrega perd més energia al llarg del seu trajecte pels teixits. Hom parla de dosi equivalent a fi de situar les diferents radiacions al mateix nivell pel que fa a la producció de lesions. Per a les partícules α, 1 Gy equival a una dosi (equivalent) de 20 Sv (2000 rems); per als raigs γ,X i partícules β,1 Gy equival a 1 Sv. A diferents dosis, entre els efectes importants de la contaminació radiaoctiva sobre la població humana cal destacar: l’anorèxia, els vòmits, les nàusees, afeccions de la medul·la òssia, cremades de pell, eritema, disminució o pèrdua de fertilitat, microcefàlia, retardaments mentals i de creixement, i, amb efectes més lents o retardats, apareixen desordres hemàtics, leucèmies i d’altres tumors (mieloma múltiple, carcinoma de tiroide i de pulmó, etc). La descontaminació s’aconsegueix, quan la contaminació és externa, per simple neteja, mitjançant sabons i detergents, i, si és interna, pot ésser eliminada per rentatge d’estómac (si és per ingestió) i, en els altres casos, cal esperar l’eliminació de la substància contaminadora pel cicle biològic natural o bé esperar la pèrdua d’activitat que s’esdevé a causa del decrement radioactiu de la substància.
f
Ecologia