Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals. Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes. El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets (pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc), i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes. Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta. En el primer cas hom empra el sistema d'estucament a màquina, o el d'impressió a la cola. L’estucament a màquina consisteix a estendre sobre tota la superfície del paper una capa uniforme i regular de pintura al tremp, amb l’ajut d’un aparell que escampa la pintura d’una manera absolutament regular. Uns pinzells de pèl fort o bé suau, segons la mena de pintura, la reparteixen sobre el paper que va passant per sota i que després passa a l’assecador. Per a la impressió a la cola hom utilitza paper natural, que pot ésser blanc o de color. El paper passa successivament per cilindres gravats, cadascun acolorit amb la pintura corresponent. Cada cilindre rep la pintura mitjançant un feltre que recull la tinta directament d’uns petits dipòsits. Un cop assecats els papers en unes estufes especials, hom els enrotlla per mitjà d’unes bobinadores. En el cas d’impressió a la tinta hom empra un procediment semblant a l’heliogravat i, generalment, la impressió és feta a mà amb tintes de solució aquosa. Per als papers pintats rentables hom empra tintes grasses, i els cilindres emprats tenen enfondit el dibuix del gravat. Per a pintar els papers gofrats hom empra tintes semblants a les d’impremta, molt aclarides mitjançant dissolvents.
m
Química
Arts decoratives
Tecnologia