Descripció
La majoria de bacteris poden iniciar un procés infecciós supuratiu quan troben els teixits amb una capacitat menor de resistència, com a conseqüència de traumes locals, hematomes, irritants químics (droga injectada), cossos estranys o isquèmia. En aquests casos hi ha, generalment, una fase preliminar de cel·lulitis amb infiltració de plasma i fenòmens d’imbibició, sense supuració. En aquest moment, si la causa no és prou intensa, el procés pot retrocedir. Altrament, aquesta fase inicial va seguida de la formació de l’abscés. Els abscessos localitzats en regions superficials es manifesten per una tumoració dolorosa, calenta, rogenca i de consistència renitent o fluctuant, cosa que demostra l’existència del líquid acumulat. Solen manifestar-se, també, símptomes generals (febre, malestar, inapetència, leucocitosi). A les localitzacions profundes (fetge, pulmó, peritoneu, etc) el quadre ve determinat generalment pels símptomes clínics generals, mentre que els símptomes locals (sensibilitat, variacions de consistència i disfunció dels òrgans afectats) poden ésser poc palesos i poc demostratius. L’abscés, per tal d’ésser eficaçment combatut, ha d’estar ben constituït i delimitat. En aquest moment el seu contingut és líquid, i així es reconeix a la palpació perquè dóna una sensació especial, anomenada fluctuació. Durant el procés de constitució i delimitació de l’abscés cal iniciar la medicació amb els antibiòtics adequats tant per evitar-ne la disseminació com per millorar l’estat general. El tractament final és sempre el desbridament.
Classificació dels abscessos
- Segons les característiques: Difús, en botó de camisa, en doble sac, estercoraci, per congestió i fred.
- Segons la localització: Amigdalar, perpendicular, apendicular, cerebral, del fons del sac de Douglas, dentari, ganglionar, hepàtic, mamari, ossi, ossifluent, òtic, peritoneal, pulmonar, retrofaringi i subfrènic.
- Segons l’etiologia: Amebià, gangrenós, inespecífic, micòtic i tuberculós.