L’increment d’energia que posseeix l’aire quan ha estat comprimit és aprofitable, en expandir-se, per a obtenir un treball mecànic o produir un corrent d’aire. L’aire comprimit és fàcil i econòmic d’acumular i de transportar i, per tant, pot ésser usat a distàncies considerables de la font de proveïment (compressor, acumulador o botella). A més del seu baix cost, l’aire comprimit permet de fer instal·lacions en les quals, amb una sola font de proveïment, hom pot obtenir pressions diferents per a diversos usos. Té l’avantatge, davant els altres agents de transmissió d’energia (aigua, vapor, electricitat, etc), que l’atmosfera assimila fàcilment l’energia excedent i no cal recuperar l’aire de sortida. L’aplicació, a gran escala, de l’energia de l’aire comprimit no fou introduïda fins la segona meitat del s XIX, quan fou utilitzada com a fluid motor de les locomotores i perforadores en la construcció dels túnels de Mont-Cenis (1861-71) i Sankt Gotthard (1872-82) als Alps. La construcció de compressors moguts per vapor permeté, vers 1885-90, la creació de grans centrals d’aire comprimit (Birmingham, París, Edimburgh, Dresden) que el distribuïen per xarxes de tubs a les diverses fàbriques de la localitat. D’aquesta època data el desenvolupament dels motors d’aire, inicialment com a adaptació de les màquines de vapor que movien els embarrats. Més tard, els petits compressors, accionats amb motors elèctrics o endotèrmics, permeteren la ràpida difusió de l’ús de l’aire comprimit, el qual, en desenvolupar-se els motors d’aire de potència fraccional, fou aplicat a l’accionament directe d’eines; en aquest aspecte, el seu ús ha estat molt generalitzat. L’aire comprimit és utilitzat en una gran varietat de processos fonamentals a la indústria. Així, vehicula materials en els processos de manutenció pneumàtica i el fil de trama per insertar-lo en la calada, en certs telers sense llançadora; és el mitjà d’impulsió de cartutxos per al transport de correspondència i d’objectes petits; és el fluid motor de les eines i dels motors pneumàtics, dels circuits de comandament i de control i dels elevadors pneumàtics; crea coixins d’aire per al suport de vehicles i la sustentació dels aerolliscadors; en certs tractaments mecànics amb aerògraf o pistola, arrossega i projecta matèries tals com pintures, metalls o granalla; proveeix de l’oxigen necessari els forns de foneria i d’altres processos d’oxigenació; proporciona la ventilació forçada a les mines i a d’altres espais tancats; proveeix d’aire els escafandres; agita líquids per borbolleig, etc. La pressió de l’aire comprimit és utilitzada, també, per a equilibrar la de l’aigua en els vestits de bus, per a inflar pneumàtics de rodes, per a fer funcionar frens pneumàtics i per a les màquines bufadores de la indústria del vidre, etc. L’aire comprimit també s’utilitza en certs acumuladors d’energia (acumulador d’aire comprimit). Els motors d’aire comprimit tenen poques peces mòbils, són lleugers, autore frigerats i no produeixen guspires; per aquesta última raó són molt utilitzats en els treballs de mineria, perquè no poden provocar deflagracions. La seva lleugeresa els fa també molt útils per a accionar eines en les línies de muntatge. L’aire comprimit és emprat a pressions que oscil·len des de per sota de 0,1 MPa fins a superiors als 100 MPa, segons els usos.
m
Tecnologia